18 anys no són res…

Serà per què és primer dia de l’any i vull començar amb tot ben ordenat o serà pel que serà però he trobat aquesta foto i he caigut en que va ser la primera vegada que vaig cantar un fado en públic….

Estanha forma de vida… lletra de Amàlia Rodrígues i música del gran Alfredo Marceneiro….

“A capela”… així, bum, primer fado, en un escenari amb més de 1000 persones, “a capela”…. era un espectacle de dansa, amb la Rosa Maria, ballarina i una de les responsables  d’espai dansa de Lleida.

Ja no ho recordo bé però deuria ser l’any 2000. D’aquell moment a la presentació del disc el passat 16 de desembre de 2018 al Cafè del Teatre han passat 18 anys….

Aquest cop interpretant temes propis, el que més de 15 anys treballant amb el fado, ha deixat al meu cor i a la meva ment. En la segona foto, estic interpretant al piano un tema propi, però amb portuguès, la meva llengua musical juntament amb el català.  “À procura de você….”. Quí m’ho hagués dit fa 18 anys…. un disc amb tot de temes propis, fruit d’un treball intens però suau, continu i afable. Aprendre sense ni adonar-se… serà fruit de la passió!

Res només això, ho he volgut compartir amb vosaltres.

Aprofito per agrair des del cor a totes les persones músics, programadors, amics i família, públic…. que hagi pogut arribar fins avui contenta del camí seguit. 

FELIÇ ANY NOU A TOTS I TOTES. 

Desitjo que sapiguem anar endavant amb el que tenim, amb pau i felicitat i que ho fem créixer i ho gaudim en comunitat.

Rosa Mari i Carolina 2000
@espaidansa
IMG-20181217-WA0017
@etiamchico

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s